dimarts, 22 de febrer del 2011

 dimecres 23 de febrer de 2011, 19,30h
Abans de la “dictadura dels directors”: El teatre de text als anys 70

Debat moderat per Ramon X. Rosselló.

Amb les intervencions dels dramaturgs Manuel Molins, Josep Lluís Sirera, Alexandre Ballester i Josep M. Benet i Jornet.

Amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes.



C/ Sant Ferran, 12 - 46001 València. Tel. 96 315 77 99

diumenge, 20 de febrer del 2011



Josep Piera, "Mal ensomni". Levante, 13-03-2011
 ----------
Descriviu el tema i les parts bàsiques del text. Resumiu-ne el contingut.
Rendició
Uns parlaran del tercer múltiplex, de la reciprocitat i de qüestions tècniques. Altres, de maniobres de distracció de l´entorn de Camps en un moment d´extrema fragilitat moral del president davant de la seua gent. Però en realitat, vist en perspectiva, el tancament de l´emissió de TV3 és simplement un pas més en un llarg procés de desmantellament de les possibilitats de recuperació de la llengua pròpia dels valencians.
El camí és llarg i ben estructurat. L´educació era un pilar clau en aquest intent de redreçament i per això les línies d´ensenyament en valencià van anar desapareixent, primer al Batxillerat, després Secundària obligatòria i el tercer pas serà l´Educació Primària. La crisi econòmica serà el pretext perfecte.
L´altre pilar de prestigi és la visió externa i social de la llengua. És per això que la televisió pròpia s´ha castellanitzat completament al punt que el valencià ha quedat pràcticament reduït a ser l´idioma de Babalà. Potser per això no s´exigeix al funcionariat que conega la llengua pròpia d´un territori que administra i, de passada, es tanca així una porta més a la normalització.
No cal que remarque el trist paper dels polítics en aquest tema. Sembla clar que als dos partits majoritaris els va bé aquesta degradació i que la visió superior sobre el desmantellament cultural (i per extensió polític) els beneficia.
D´aquesta manera, el valencià es converteix a poc a poc en una molesta reivindicació d´una minoria que, com a minoria sembla que esdevenim més radicals, més exagerats i irreals. Al capdavall, som quatre gats desprestigiats fàcilment qualificables: els altres, los del valenciano.
És evident que el tancament de TV3 no és una acció més, hi ha rere aquesta prohibició molta intenció i ha costat anys aconseguir-ho. TV3 al País Valencià era la molesta constatació de la unitat de la llengua, un espill incòmode on reflectir un model de gestió política, econòmica i cultural. I el mapa del temps treia la son a més d´un.
I, aleshores, què fem aquells que encara creiem en la llengua i en la cultura pròpia? Evidentment només ens queda la societat civil, la persistència, la voluntat de ser capaços d´explicar que tenim la raó i volem fer-ne ús. Caldrà indefugiblement organització, tenir voluntat de lluitar pel que se´ns vol fer perdre i fer públic el nostre propòsit de resistents. En algun moment haurem de dir prou. Si no ho fem nosaltres, ningú no ho farà. L´altra eixida és la rendició.
Silvestre Vilaplana. LEVANTE, 25 de febrer de 1011
----------------------------------
Toni Cucarella, "Països Catalans és Democràcia"

---------------------------------

Fora de Test

El valencià no s'escriu TONI SOLER
Autoodi.
Potser hauríem de partir d'un raonament incòmode, fins i tot desagradable: són els valencians els que han tancat TV3. Valencians de la costa i de l'interior, de parla valenciana o castellana, de classe alta, mitjana i baixa, que formen la sòlida majoria social que permet al PP guanyar elecció rere elecció. El País Valencià és així: atorga la majoria absoluta a una colla de pijos corruptoides i feixistoides que contemplen indiferents, o cofois, l'ocàs de la llengua pròpia i la madrilenyització de les formes de vida valencianes. Són la viva representació d'una catalanofòbia que, en part, és autoodi: i és que, per l'obsessió de no semblar catalans, els valencians ho han sacrificat tot, fins i tot la seva llengua, i una part molt important del seu bagatge històric i cultural, per fer de la seva capital el barri marítim de Madrid. Més que dramàtica, la realitat valenciana resulta d'un patetisme esborronador.

Lomana.
És dur d'acceptar, però el tancament dels repetidors de TV3 no li suposarà cap cost electoral a Paco Camps; ans al contrari, potser li donarà més vots. Ahir, mentre molts de nosaltres ens esquinçàvem les vestidures i enviàvem missatges solidaris als germans del sud, la premsa de València dedicava força més espai a parlar de la proclamació de Carmen Lomana com a fallera major. No negaré que hi ha valencians patriotes, lluitadors, que mantenen la flama amb penes i treballs, fent front a l'hostilitat del seu propi govern. Però són una minoria. Una minoria molt minsa. El gruix de la població ha dimitit, s'ha passat al castellà o, com a mínim, ha perdut el respecte envers la seva llengua. Com aquella veïna de Sedaví que li va dir a Ferran Torrent: "Vostè escriu en català, i no en valencià, perquè el valencià no s'escriu".

Genocidi.
Si neguem aquesta evidència, serem tan tossuts com els del PP quan neguen la unitat de la llengua. Assumir la realitat dels fets és sempre un deure. Això no vol dir que no ens preguntem el perquè de tot plegat: en fer-ho, constatarem que el País Valencià ha estat objecte d'un genocidi cultural tenaç, massiu i despietat. No va ser pas un caprici d'en Franco, sinó el resultat d'una acció política secular. Per desgràcia, es va iniciar sobre terreny adobat, perquè a la Baixa Edat Mitjana les elits del Regne de València ja s'havien lliurat amorosament als braços de Castella. Tot això, aquí, ho sabem molt bé, perquè Catalunya també ha estat víctima d'aquest intent de genocidi. Però nosaltres ens hi hem sabut resistir millor. Aquesta és una altra evidència.

Quan hi ha una mala notícia a València, els catalans acostumem a rebre crítiques de signe divers. Això succeeix per indolència, per ingerència, per paternalisme, per incomprensió, pel que sigui. En aquesta ocasió, però, espero que ni el govern ni la societat catalana no es passin de prudents. En primer lloc, per solidaritat amb els valencians que estimen la seva llengua, siguin pocs o siguin molts; i en segon lloc, perquè la defensa del català s'ha d'exercir sense límits de cap mena.

www.ara.cat 
 

El melodrama valencià escriu una pàgina més 
Persecució i mort de TV3
Sense senyal Francesc Lópes

dimecres, 16 de febrer del 2011

Per què als catalans esl diuen "polacos"? (I i II)
Coneixeu el programa d'humor Polònia?
Creieu que algú aprén català fora de Catalunya-C.Valenciana-Balears?
Ací teniu la història de l'Aleksandra Tymczewska, una estudiant polonesa que va aprendre català mentre estudiava Filologia Hispànica a la Universitat Adam Mickiewicz de Poznan (Polònia) i el parla perfectament.

Un llibre recomanat: Un polaco en la corte de Juan Carlos, de Vázquez Montalban
youtube Tallers x la llengua
TELP1

dijous, 3 de febrer del 2011

T'estime, t'estimo, t'estim

Manuel m'ha parlat de la cançó "Camals mullats" del grup La Gossa Sorda. Ací teniu l'enllaç de la versió sonora i de la lletra escrita. Escolteu-la sencera i feu els següents exercicis:
Camals mullats
lletra

- Intenteu explicar el títol
- Enuncieu el tema i feu-ne un resum
- Busqueu-hi referències culturals, literàries, polítiques...
- Expliqueu les característiques dialectals

Enric Valor


A partir del 14 de febrer, a l'IES Clara Campoamor, hi haurà l'exposició itinerant "Enric Valor, el valor de les paraules". Fa un passeget?

totapedrafaparet