dijous, 1 de novembre del 2012

Tots Sants

TOTS SANTS
cementeri de Carcassona

culte a la mort
diuen que avui toca
ritual ancestral

no aniré a veure cap mort
si tampoc hi anava en vida
potser hi ha una mica massa
d'oficial hipocresia

a qui estimava de veres
sempre el tinc en el record
de cor i de pensament
 no em caldrà d'anar-hi un dia

quins costums mana l'església
que ningú gosa canviar
doncs així fem pont i festa
i els diners que van rodant

i per rematar-ho tot
importem costums? aliens
diuen halloween els joves
i la por alimentem

 no sé el mestre Umberto Eco
què pot pensar del ritual
però a El nom de la rosa
deixà un missatge molt clar

 Miquel Català 



Per Tots Sants, abrics i guants 
Núria Puyuelo 
Ja ho diu el refranyer, de Tots Sants enllà, agafa la manta i no la deixis anar. Tots Sants es considera popularment el primer dia de l’hivern, per això, tradicionalment, la gent es posava l’abric tant si feia fred com si no, i el no se’l treia fins que arribava el dijous sant. Altres refranys alerten de l’arribada del fred, com ara de Tots Sants a Nadal, l’hivern formal; per Tots Sants, capes i mocadors grans; entre Tots Sants i la Nativitat, entra l’hivern de veritat; per Tots Sants, la neu pels alts, i per sant Andreu, la neu al peu; per Tots Sants, abrics i guants, i per Tots Sants, pluges i vents.
Ahir tot just celebràvem Tots Sants, la festa dels morts, i avui, el Dia dels Morts. Totes dues festivitats conserven creences que són anteriors al cristianisme, de la cultura celta. Segons la tradició, l’1 de novembre els vius visiten els morts i el 2 de novembre són els morts els que visiten els vius. 
A banda del fred, Tots Sants també arriba acompanyat del costum de menjar castanyes i panellets. Tradicionalment, la castanyada –una festa molt generalitzada a finals del segle XVIII– se celebrava en família, després de sopar, i s’acompanyava de panellets i vi dolç, mentre es passava el rosari per recordar els familiars difunts. Pel que fa als panellets, era costum que els padrins en regalessin als seus fillols, igual que per Pasqua els donaven la mona. En algunes comarques de Ponent, com la Segarra i l’Urgell, els panellets reben el nom de mitgetes. Les castanyes també són protagonistes en diverses frases fetes. Per exemple, quan solucionem una situació compromesa a algú, li traiem les castanyes del foc; quan una persona és molt tancada, és més closa que una castanya; quan dues coses són molt diferents, s’assemblen com un ou a una castanya, i si algú té un mal despertar, s’alça amb la castanya torta. I també trobem castanyes en uns quants refranys, com castanya bullida, castanya ensopida, i castanya sencera al foc peta. Sabíeu que… De la paella plena de forats on es torren les castanyes, en diem castanyera, igual com la dona que torra castanyes al carrer i les ven.
 Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 2 de novembre del 2012